Hola, em dic Roger, visc a Barcelona. Ara estic pujant a un taxi i m'en vaig cap a l'Empordà, on vivia abans, per deixar la vida estressada, d'on visc ara.
Vull tornar anar a viure a Castelló d'Empúries.
Etava parlant amb el taxista, de fórmula 1, un dels meus esports favorits ,i discutiem, que jo volia que guanyés l' Alonso i ell en Webber.
Vaig arribar a Castelló i em vaig trobar una antiga amiga, era una noia molt agradable, rossa i ben plantada. Vam quedar per anar a sopar junts i al final ens vam acabar enrotllant.
L' endamà vaig mirar la fórmula 1, vaig veure que ni jo ni el taxista varem encertar qui guanyaria.
Va guanyar en Vettel.
Em va venir a veure la meva àvia i li vaig explicar que havia anat a sopar amb aquella noia; però la meva àvia, que ho sap tot, em va comentar que aquella noia ja anava amb un altre noi.
Carai , vaig pensar ,això no m'ho va explicar, ella!!
Això em va provocar una gran engoixa i vaig decidir tornar-me'n a Barcelona per no fer-me mal ni a mi mateix, ni amb ella , ni al noi amb el que anava.
Però , casualitats de lavida , undia me la vaig trobar a Barcelona.
-Hola, Roger, em va dir amb un mirada trista.
-Què tal? li vaig contestar jo sorprès.
-Per què vas marxar sense dir-me res?
-Per què vaig saber, gràcies a la meva àvia , que anaves amb un altre noi.
-I?
-Doncs que no volia ni fer-me mal a mi ni a tu ni al noi.
-Saps que des de que vares marxar , no he deixat de pensar anb tu?
-Doncs...no.
-La teva àvia m'ho va explicar tot, i em va dir on vivies, per això aquesta trobada no ha sigut casualitat , sinó que t'he vingut a buscar.
-I el noi?
-El vaig deixar l'endemà d'aquell sopar, i ara vinc per quedar-me a viure amb tu, sempre i quan em vulguis.
Un tremolor em va recórrer tot el cos, i la vaig abraçar.
