RESENYA DE INDIGNEU-VOS
L’Autor es Stéphane Hessel ,francès de 94 anys, 93 quan el va escriure,vol dir això que va ser escrit el 2010.
Stéphane Hessel tal i com explica ell mateix en el seu llibre ,és l’única persona que queda en vida del Consell Nacional de la Resistència de Charles De Gaulle, i el darrer redactor viu de la Declaració Universal dels Drets Humans, que es varen escriure després de la 2ª Guerra Mundial.
En el context on passa el relat, diríem que ell agafa els valors que varen servir per combatre el genocidi nazi i els aplica a la situació actual, on segons, el que diu ,encara que tinguem una guerra tenim “una guilla lliure corrent per dins el corral “. La guilla serien els grans bancs,els grans monopolis financers, i el poble , les gallines.
Divideix el llibre en 6 petits capítols que es relacionen uns amb els altres, però on podríem diferenciar dos temes importants:
-La indignació com a eina imprescindible per poder produir un canvi de situació,encara que ell no ho anomena en el llibre, té un exemple molt clar a la mateixa Revolució Francesa,on la indignació del poble francès mort de gana,el va fer anar contra els monarques que vivien com reis.
-Un segon tema principal centrat amb el terrorisme ,i la indignació per el que passa entre Israel i Gaza, i el que va succeir durant la guerra amb l’Iraq. Opina ell, que es va fer un gran avanç durant la última dècada del segle XX en temes d’humanisme , com l’enderrocament del mur de Berlin,la desaparició de l’Imperi Rus.
Però malauradament aquets primers 10 anys del S XXI s’ha reculat moltíssim , i en fa culpable al mandat de George Bush als USA, i a la mala interpretació que va fer EEUU de l’atac a les Torres Bessones,fet que ha acabat provocant una encreuada entre Occident i el terrorisme islamista.(Guerra del Golf) i el conflicte Israel-Palestina
En el primer capítol “El motiu de la resistència és la indignació”feria especial atenció .al que diu quan parla dels bancs ,on s’escandalitza dels beneficis que tenen, i els dividends que en treuen els seus accionistes,sense pensar per res amb la gent. Segons ell, en el Consell de la Resistència aquets bancs no haurien de ser privats sinó intervinguts per l’Estat.
Fa referència i justifica el motiu de la resistència francesa vers els alemanys ,amb la indignació, i ens fa una crida al poble en present perquè fem el mateix amb l’imperi econòmic i financer.
En el 2º capítol “Dues visions de la història”: m’ha impressionat l’ afirmació que fa de que “una minoria activa s’aixequés,això seria suficient:tindríem el llevat que faria créixer la massa” fent elusió al que va succeir amb el feixisme; ideologia que actualment el torna a tenir preocupat.
En el 3º capítol: “La indiferència : la pitjor de les actituds”
Amb la indiferència l’esser humà perd un dels seus components indispensables: la capacitat d’indignar-se ,ens explica.
Ens parla de dos grans desafiaments nous:
1º Lluitar contra la pobresa i la indiferència dels països rics vers els pobres.
2ºEls drets humans on ens ho explica en 1ª persona com a un dels que varen participar a la redacció d’aquets drets a l’ONU. Els membres de l’ONU es comprometien a respectar els drets Universals, era una manera de desmuntar que els països tinguessin la plena sobirania , i no pogués passar el que va passar amb els alemanys.
També ens parla de l’article 22 on se’ns diu que tota persona té dret a una nació
Després d’aquí entra frontalment amb el conflicte Israel-Palestina:
Israel es va crear després de la 2º Guerra Mundial per donar un país on viure tot el poble jueu ,que va ser massacrat pels alemanys. Stéphane es lamenta i condemna el comportament del poble israelita cap els palestins de Gaza . No es pot acabar de creure que els israelites paguin amb la mateixa moneda en els palestins , que ells varen rebrer per part del alemanys.
Vol comprendre el terrorisme provocat per un poble ofegat i escanyat sense sortida possible ,tot i que no el justifica, segurament perquè la resistència francesa va actuar com a terroristes vers l’ocupació alamana a França.
I finalment fa una crida a la no-violència com el camí que hem d’aprendre a seguir.
Fa una al·lusió a Sartre,el que va dir el 1947 “Reconec, que la violència sota qualsevol forma que es manifesti,es un fracàs. Però és un fracàs inevitable perquè estem en un univers de violència. I si és veritat que el recurs a la violència fa que la violència corri el risc de perpetuar-se ,també és veritat que és l’únic mitjà per fer-la cessar.”Hessel discrepa d’aquesta afirmació i proclama que és la no-violència ,l’únic camí per fer cessar la violència.
El llibre està escrit amb moltes referències personals, i referències a contemporanis de la seva època ,com Sartre, i companys que va tenir a l’ONU com a redactors de la Declaració dels Drets Humans.
Opinió Personal:
Petit llibre però grans conclusions en molt poques pàgines.
L’Autor es serveix de 93 anys d’experiència ,per fer-nos una reflexió de les pèrdues dels valors bàsics,valors que ha de tenir la humanitat per tirar endavant sense tants conflictes i guerres.
Com a redactor de la Declaració Universal dels Drets Humans incita a l’home a defensar-se ,mitjançant la indignació del que està passant actualment amb la crisis de tot el sistema capitalista. Diu que ens hem d’indignar per el que estan fent els governs i la classe financera (bancs) de la mateixa manera que ell es va indignar amb la invasió nazi al seu país.
Estic d’acord amb el que diu ,però encara que ens indignem no sé quina seria la solució a l’actual sistema capitalista,i tampoc estic convençut que la solució passi perquè els governs controlin els bancs.
La 2ª gran reflexió que fa de la no-violència ,on creu que la forma de combatre els conflictes,passa per la comprensió i per el diàleg,crec que està molt be ,però ara per ara em sembla impossible, encara que si tothom pensa com jo potser per això soms on soms
AUTOR: Stéphane Hessel
EDITORIAL: Ediciones destino
ISBN: 987-84-9710-202-5
PREU: 5€
ANY: 2011
