dilluns, 6 de juny del 2011

LES AVENTURES D'UN LLIBRE VAGABUND

Sinòpsis

El llibre Les Aventures d'un Llibre Vagabund, explica una història d'un llibre que és imprès el 17 de Juny de 1983, que està escrit per un escriptor francès anomenat Marc Pessin. Aquest llibre explica la seva vida. Els seus primers dies està en una caixa on hi han uns rosegadors. Després l'envien a una llibreria a Paris on s'hi està un bon temps, perquè el botiguer cada vegada que venia un llibre en treia un de nou de la caixa i ell era dels últims.
Després un dia va comprar aquest llibre, un home que havia sigut un bon esportista, i a casa seva tenia fotos de les Olimpiades. A partir d’aquí l’home el deixa en una estanteria on estigué al costat  d’un llibre d’aventures de Tom Sawyer. A partir d’aquí va anar viatjant per llibreries de grans magatzems, llibreries amb llibreters que s'estimen els llibres, són alguns dels paisatges que descriu el protagonista. També passà per persones com Anna Karènina, Dac kapital… amb el qui parlarà i dialogarà sobre les lletres i la vida.
I finalment acaba triturat en una trituradora que té boca de màquina de tren.

Crítica


L'autor presenta una proposta molt original al donar vida a un llibre que parla pensa i opina. L'autor   es nota que estima els llibres així com la cultura i la vida. El relat, a més a més, és molt àgil, i la narració avança suau i sense entrebancs fins i tot amb les parts assajades sobre els diversos aspectes del llibre que s'enllacen sense complicar en cap moment. M'ha agradat el fet de que el llibre tingui vida, opinió i pensament, tot i que acaba com la majoria de llibres: en una deixalleria, un mercat de segona mà, amb gent que no els agrada llegir o potser no entenen la llengua com amb gent que els agrada molt la lectura, però finalment la major part dels llibres acaben sent paper reciclat amb un triturador.



Fitxa tècnica


AUTOR: Paul Desmond
EDITORIAL: Empordà
ISBN
9788497874182
PREU: 12
ANY D'EDICIÓ: 2010
EDICIÓ: 1ª edició

diumenge, 5 de juny del 2011

COMENTARI POÈTIC : Drama en el port

ÌNDEX

1.BIOGRAFIA
1.1RESUM
2.TEMA
3.TÈCNIQUES AVANTGUARDISTES
3.1TRANCAMENTS FORMALS
3.2PARTS
4.ANÀLISIS DEL POEMA
5.CONCLUSIÓ










Aquest poema es troba en el llibre Poema en ones hertzianes.



1.BIOGRAFIA
Joan Salvat-Papasseit (1894-1924). De molt petit, el seu pare fogoner mor a conseqüència d’un accident laboral La seva mare no podia cudar de Joan Salvat i el portaren a un orfenat del port de Barcelona 1901, no tenia una bona formació i aixó va fer que li costés aconseguir una feina però poder ser: adroguer, aprenent en un taller d’escultura, vigilant nocturn al port, denpedent d'una llibreria on conagué els moviments avantguardistes.
El 1919 Salvat publica Poemes en ondes hertzianes, el primer volum d’escriptura moderna de les literatures peninsulars: cal·ligrames, cal·ligrafies geometritzants, paraules en llibertat. Els temes (l’exaltació del tròlei, del transatlàntic, del far) són un perllongament del futurisme italià. Ara bé: més enllà de la ruptura formal, el contingut social hi triomfa: «Columna vertebral» és un manifest ideològic que sintetitza les inquietuds del poeta; «Plànol», un cal·ligrama esplèndid, aixeca la maqueta urbana de les desigualtats socials a Roma; «Passeig» i «54045» recullen la soledat de l’home a la ciutat industrial i «Drama en el port», la misèria de l’emigració... El 1921 publicà L'irradiador del port i les gavines i Els nens de la meva escala. La gesta dels estels (1922), El poema de la rosa als llavis (1923), considerat per alguns com un dels millors poemes eròtics de la literatura europea, i Óssa menor (publicat pòstumament el 1925), completen la seva obra poètica. Malgrat el seu interès per la literatura d'avantguarda, la majoria dels seus millors poemes no participen de les noves tendències. Salvat morí el 1924 de tuberculosi.



1.1RESUM
El port de Barcelona a la nit està molt il·luminat amb llums de diferents colors i amarrat hi ha un gran i llarg transanlàntic.
No és un lloc silenciós sinó que se sent el crit de les botzines del gran vaixell on estan pejant molts emmigrants. Tambè hi ha molt mala mar perque en el poema diu que hi ha una boia inquieta i tambè diu que hi ha tràngol.



2.TEMA
  
 El tema del poema de Salvat Papasseit és l'emidració, per això ell el títol " Drama en el port ", fent referència a la gent que ha d'abandonar el país , el poeta es troba en una de les nits com a vigilant del port i expresa el que sent i el que veu.



 3.TÈCNIQUES AVANTGUARDISTES


Caracterìstiques generals: la seva poesia té molta relació amb la seva experiència biogràfica i combina l'ús de tècniques avantguardistes en temes que li són molts propers per exemple el port de Barcelona i el barri de la Barceloneta.


3.1TRANCAMENTS FORMALS
-Construiex cal·ligrames.
-Versos trancats, espais en blanc i diferents tipus de lletres.

-Dona importància a la disposició i distribució de l'espai, considerant tant importants l'espai com la lletra impresa.

3.2PARTS

Desde glop d'oceà fins a transanlàtic és la introducció i ens descriu l'escenari. De la paraula udolant fins engolir és el nus ens explica els sorolls del port i que hi ha molts immigrants que puguen al transanlàntic  Desde tro fins  a reposen és el desenllaç que explica que hi ha tempesta al mar.



4.ANÀLISIS DEL POEMA

Elements avantguardistes: Caligrama l'ús de dibuixos símbol ( Arc-Voltaic, Tràngol).
Ús de diferents mides de lletra. Ús de diferents mides de lletra. Ús de diferents elements visuals.( Versos trancats, fents esglaons, espais blanc)
Supresió de la puntuació, supressió de nexes.
Figures retòriques -personificacions: Boia inquieta, ones canten, el mascle transanlàntic.
                            -hipèrbole: glop d'oceà
                            -metafora: calror del homes
 


5.CONCLUSIÓ


Aquest poema al principi no el vaig entendre i el vaig anar llegint moltes vegades. M'ha agradat perque la família del meu pare tots són pescadors. Tambè pots treuren moltes versions.










dilluns, 30 de maig del 2011

RESENYA DE INDIGNEU-VOS
L’Autor es Stéphane Hessel ,francès de 94 anys, 93 quan el va escriure,vol dir això que va ser escrit el 2010.
Stéphane Hessel tal i com explica ell mateix en el seu llibre ,és l’única persona que queda en vida del Consell Nacional de la Resistència de Charles De Gaulle, i el darrer redactor viu de la Declaració Universal dels Drets Humans, que es varen escriure després de la 2ª Guerra Mundial.
En el context on passa el relat, diríem que ell agafa els valors que varen servir per combatre el genocidi nazi i els aplica a la situació actual, on segons, el que diu ,encara que tinguem una guerra tenim “una guilla lliure corrent per dins el corral “. La guilla serien els grans bancs,els grans monopolis financers, i el poble , les gallines.
Divideix el llibre en 6 petits capítols que es relacionen uns amb els altres, però on podríem diferenciar dos temes importants:
-La indignació com a eina imprescindible per poder produir un canvi de situació,encara que ell no ho anomena en el llibre, té un exemple molt clar a la mateixa Revolució Francesa,on la indignació del poble francès mort de gana,el va fer anar contra els monarques que vivien com reis.
-Un segon tema principal centrat amb el terrorisme ,i la indignació per el que passa entre Israel i Gaza, i el que va succeir durant la guerra amb l’Iraq. Opina ell, que es va fer un gran avanç durant la última dècada del segle XX en temes d’humanisme , com l’enderrocament del mur de Berlin,la desaparició de l’Imperi Rus.
Però malauradament aquets primers 10 anys del S XXI s’ha reculat moltíssim , i en fa culpable al mandat de George Bush als USA, i a la mala interpretació que va fer EEUU de l’atac a les Torres Bessones,fet que ha acabat provocant una encreuada entre Occident i el terrorisme islamista.(Guerra del Golf) i el conflicte Israel-Palestina
En el primer capítol “El motiu de la resistència és la indignació”feria especial atenció .al que diu quan parla dels bancs ,on s’escandalitza dels beneficis que tenen, i els dividends que en treuen els seus accionistes,sense pensar per res amb la gent. Segons ell, en el Consell de la Resistència aquets bancs no haurien de ser privats sinó intervinguts per l’Estat.
Fa referència i justifica el motiu de la resistència francesa vers els alemanys ,amb la indignació, i ens fa una crida al poble en present perquè fem el mateix amb l’imperi econòmic i financer.
En el 2º capítol “Dues visions de la història”: m’ha impressionat l’ afirmació que fa de que “una minoria activa s’aixequés,això seria suficient:tindríem el llevat que faria créixer la massa” fent elusió al que va succeir amb el feixisme; ideologia que actualment el torna a tenir preocupat.
En el 3º capítol: “La indiferència : la pitjor de les actituds”
Amb la indiferència l’esser humà perd un dels seus components indispensables: la capacitat d’indignar-se ,ens explica.
Ens parla de dos grans desafiaments nous:
1º Lluitar contra la pobresa i la indiferència dels països rics vers els pobres.
2ºEls drets humans on ens ho explica en 1ª persona com a un dels que varen participar a la redacció d’aquets drets a l’ONU. Els membres de l’ONU es comprometien a respectar els drets Universals, era una manera de desmuntar que els països tinguessin la plena sobirania , i no pogués passar el que va passar amb els alemanys.

També ens parla de l’article 22 on se’ns diu que tota persona té dret a una nació

Després d’aquí entra frontalment amb el conflicte Israel-Palestina:
Israel es va crear després de la 2º Guerra Mundial per donar un país on viure tot el poble jueu ,que va ser massacrat pels alemanys. Stéphane es lamenta i condemna el comportament del poble israelita cap els palestins de Gaza . No es pot acabar de creure que els israelites paguin amb la mateixa moneda en els palestins , que ells varen rebrer per part del alemanys.
Vol comprendre el terrorisme provocat per un poble ofegat i escanyat sense sortida possible ,tot i que no el justifica, segurament perquè la resistència francesa va actuar com a terroristes vers l’ocupació alamana a França.
I finalment fa una crida a la no-violència com el camí que hem d’aprendre a seguir.
Fa una al·lusió a Sartre,el que va dir el 1947 “Reconec, que la violència sota qualsevol forma que es manifesti,es un fracàs. Però és un fracàs inevitable perquè estem en un univers de violència. I si és veritat que el recurs a la violència fa que la violència corri el risc de perpetuar-se ,també és veritat que és l’únic mitjà per fer-la cessar.”Hessel discrepa d’aquesta afirmació i proclama que és la no-violència ,l’únic camí per fer cessar la violència.
El llibre està escrit amb moltes referències personals, i referències a contemporanis de la seva època ,com Sartre, i companys que va tenir a l’ONU com a redactors de la Declaració dels Drets Humans.

imgres.jpeg

Opinió Personal:
Petit llibre però grans conclusions en molt poques pàgines.
L’Autor es serveix de 93 anys d’experiència ,per fer-nos una reflexió de les pèrdues dels valors bàsics,valors que ha de tenir la humanitat per tirar endavant sense tants conflictes i guerres.
Com a redactor de la Declaració Universal dels Drets Humans incita a l’home a defensar-se ,mitjançant la indignació del que està passant actualment amb la crisis de tot el sistema capitalista. Diu que ens hem d’indignar per el que estan fent els governs i la classe financera (bancs) de la mateixa manera que ell es va indignar amb la invasió nazi al seu país.
Estic d’acord amb el que diu ,però encara que ens indignem no sé quina seria la solució a l’actual sistema capitalista,i tampoc estic convençut que la solució passi perquè els governs controlin els bancs.
La 2ª gran reflexió que fa de la no-violència ,on creu que la forma de combatre els conflictes,passa per la comprensió i per el diàleg,crec que està molt be ,però ara per ara em sembla impossible, encara que si tothom pensa com jo potser per això soms on soms

imgres.jpg



AUTOR: Stéphane Hessel
EDITORIAL: Ediciones destino
ISBN: 987-84-9710-202-5
PREU: 5€
ANY: 2011

divendres, 27 de maig del 2011

 He triat aquesta poema visual perque l'he trobat original i com que m'agraden molt els avions m'ha agradat força. Aquesta imatge la he buscada al google, però del blog d'on la he tret era d'un concurs de poesia visual de alumnes de 4 d'Eso.




He triat aquest poema visual perquè l'he trobat molt original aquest poema es de la Casa Elizalde 1992 a més igual que l'anterior poema es del mateix blog.


dijous, 31 de març del 2011


PERQUÈ ENS FAN CALLAR SI NO ENS AGRADA EL SILENCI
Entren a l'aula, parlant en petits grups. Es dirigeixen al seu lloc. Baixen les cadires que estan damunt la taula per facilitar la feina a les dones  de la  nateja. S'asseuen . Els miro, em miren. Obren les motxilles per treure els estoigs i les   llibretes. Tothom està preparant per començar la classe. Per  un moment es fa un gran silenci i començo a sentir els sons més nimis, com el xeric d'alguna cadira, l'estusec de l'alumne costipar per l'alergia primaveral, el brunzit de la típica mosca que queda atrapada davant els vidres escalfats pel Sol del matí que busca una sortida al carrer i no la troba; la fregor de les taules i les cadires de la classe del pis d'abaix que preparen l'aula per fer un exàmen, els bots constant de la pilota de bàsquet perque els alumnes començen la classe d'educació física.
Els meus alumnes estan tranquils.¿Quan diran alguna cosa?. Es bellugen mira el rellotge. Alguns estudianrs guaiten a fora per la finestra, fent veure que estan de tornada. Això duran uns bons quinze minuts, fins que finalment un dels alumnes trenquen el gel amb un xiuxiueig:
_ Què passa aquí? _pregunta.
Aleshores comença lentament una discussió _que és el que ells havien volgut tota l'estona per perdre temps de classe. Però jo volia saber  l'efecte del silenci en les relacions humanes. ¿Per què ens incomodava tant, el silenci? i ¿Per què ens sentim millor amb el soroll?



diumenge, 13 de març del 2011

ACTIVITATS AMB TEXTOS NARRATIUS

TEXT 1


Sóc un crac del futbol. Es pensen que no ho sé? No s'equivoquin en mi. Sé que sóc un crac del futbol. No molt ràpid, ni molt tècnic sinó el davanter, ni defensor tirant a rematador, sinó un bon davanter però té un no sé que, no. Sóc un crac del futbol i punt. Divertidament, atractivament un crac del futbol. M'han mirat bé ? Fixin-se, no desviïn la mirada, gaudeiin de la contemplació del meu joc en tota la seva esplandor. No seran pas els primers que ho faran, ja estic acostumat. Comentin el meu estil, descriguin-me en veu alta, parlin de les meves jugades amb els seus amics, facin-me servir per demostrar-se que ridículs i que poc llestos i que poc hàbils i que poc àgils que són vostès. Es pensen que sóc un cregut? Això és que encara no m'han mirat bé.

TEXT 2


Sóc una sepastra. Es pensen que no ho sé? No s'equivoquin amb mi. Sé que sóc una sepastra. No poc agraciada, ni poc afavorida però molt bona noia, ni normaleta tirant a lletgeta, ni gens guapa però té un no sé què, no. Sóc sepastre i punt. Espantosament, fastigosament sepastre. M'han mirat bé? Fixin-se, no deviïn la mirada, gaudeixin de la contemplació de la meva desastror en tota la seva esplendor. No seran pas els primers que ho faran, ja hi estic acostumada. Comentin el meu aspecte, descriguin-me en veu alta, parlin de les meves faccions amb els amics, facin-me servir per demostrar-se que interessants i que ben plantats i que ben parits i que ben fotuts que estan vostès. Es pensen que sóc una paranoica? Això és que encara no m'han mirat bé.

dijous, 10 de març del 2011

MODERNISME

Pintura a l'oli originàriament elaborada per decorar les parets de "Els    Quatre Gats", centre de reunió dels artistes modernistes.




     








La Casa Batlló és un edifici dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim representant del modernisme català.





      París era el lloc a on  els artistes viatjaven,
per inspirar-se.


Manera de estir dels artistes modernistes 











El bar els Quatre Gats de Barcelona el lloc on molts modernistes catalans anaven i es reunien.