PERQUÈ ENS FAN CALLAR SI NO ENS AGRADA EL SILENCI

Entren a l'aula, parlant en petits grups. Es dirigeixen al seu lloc. Baixen les cadires que estan damunt la taula per facilitar la feina a les dones  de la  nateja. S'asseuen . Els miro, em miren. Obren les motxilles per treure els estoigs i les   llibretes. Tothom està preparant per començar la classe. Per  un moment es fa un gran silenci i començo a sentir els sons més nimis, com el xeric d'alguna cadira, l'estusec de l'alumne costipar per l'alergia primaveral, el brunzit de la típica mosca que queda atrapada davant els vidres escalfats pel Sol del matí que busca una sortida al carrer i no la troba; la fregor de les taules i les cadires de la classe del pis d'abaix que preparen l'aula per fer un exàmen, els bots constant de la pilota de bàsquet perque els alumnes començen la classe d'educació física.
Els meus alumnes estan tranquils.¿Quan diran alguna cosa?. Es bellugen mira el rellotge. Alguns estudianrs guaiten a fora per la finestra, fent veure que estan de tornada. Això duran uns bons quinze minuts, fins que finalment un dels alumnes trenquen el gel amb un xiuxiueig:

_ Què passa aquí? _pregunta.

Aleshores comença lentament una discussió _que és el que ells havien volgut tota l'estona per perdre temps de classe. Però jo volia saber  l'efecte del silenci en les relacions humanes. ¿Per què ens incomodava tant, el silenci? i ¿Per què ens sentim millor amb el soroll?

ACTIVITATS AMB TEXTOS NARRATIUS

TEXT 1


Sóc un crac del futbol. Es pensen que no ho sé? No s'equivoquin en mi. Sé que sóc un crac del futbol. No molt ràpid, ni molt tècnic sinó el davanter, ni defensor tirant a rematador, sinó un bon davanter però té un no sé que, no. Sóc un crac del futbol i punt. Divertidament, atractivament un crac del futbol. M'han mirat bé ? Fixin-se, no desviïn la mirada, gaudeiin de la contemplació del meu joc en tota la seva esplandor. No seran pas els primers que ho faran, ja estic acostumat. Comentin el meu estil, descriguin-me en veu alta, parlin de les meves jugades amb els seus amics, facin-me servir per demostrar-se que ridículs i que poc llestos i que poc hàbils i que poc àgils que són vostès. Es pensen que sóc un cregut? Això és que encara no m'han mirat bé.

TEXT 2


Sóc una sepastra. Es pensen que no ho sé? No s'equivoquin amb mi. Sé que sóc una sepastra. No poc agraciada, ni poc afavorida però molt bona noia, ni normaleta tirant a lletgeta, ni gens guapa però té un no sé què, no. Sóc sepastre i punt. Espantosament, fastigosament sepastre. M'han mirat bé? Fixin-se, no deviïn la mirada, gaudeixin de la contemplació de la meva desastror en tota la seva esplendor. No seran pas els primers que ho faran, ja hi estic acostumada. Comentin el meu aspecte, descriguin-me en veu alta, parlin de les meves faccions amb els amics, facin-me servir per demostrar-se que interessants i que ben plantats i que ben parits i que ben fotuts que estan vostès. Es pensen que sóc una paranoica? Això és que encara no m'han mirat bé.

MODERNISME

Pintura a l'oli originàriament elaborada per decorar les parets de "Els    Quatre Gats", centre de reunió dels artistes modernistes.

     

La Casa Batlló és un edifici dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim representant del modernisme català.

      París era el lloc a on  els artistes viatjaven,

per inspirar-se.

Manera de estir dels artistes modernistes 

El bar els Quatre Gats de Barcelona el lloc on molts modernistes catalans anaven i es reunien.